capto

Català

Verb

capto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de captar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb captar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb captar.

Variants

• [1] capte, capti, capt
• [2] capti, capte
• [3] capti, capte

Miscel·lània

• Síl·labes: cap·to (2)
• Anagrames: capot, copat, copta, pacto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkap.toː/
• Etimologia: Derivat de capiō.

Verb

captō ‎(1a present^?), captās ‎(2a present), captāre ‎(infinitiu), captāvī ‎(perfet), captātum ‎(supí)

1. cercar d'obetenir, jo cerco

   honores captare

   cercar d'aconseguir honors

   captare testamentum

   congraciar-se per heretar

2. buscar de, jo busco, tenir intenció de

   Quid me captas laedere?

   Per què busques de fer-me mal?

3. copsar , interpretar

   verba captare

   copsar el sentit de les paraules

Derivats

• captābilis
• captātiō
• captātor
• disceptō