carinyo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kəˈɾi.ɲu/
	balear /kəˈɾi.ɲo/, /kəˈɾi.ɲu/
Occidental:	/kaˈɾi.ɲo/

• Etimologia: Del castellà cariño, i aquest possiblement de l'aragonès cariño, del llatí careō ‎(«mancar»), segle XVII.

Nom

carinyo m. ‎(plural carinyos)

1. (col·loquial, castellanisme) afecte

   «Este favor –podem piament discurrir- volgué Déu que vera el fadrí per a que ho publicara y es coneguera lo que sa Magestat estimava y regalava ab tot carinyo al seu siervo.» (Leopold Ignasi Planells, Resumen y relació de la vida y prodigis de Pere Esteve (pàg. 147), 1677.)

Interjecció

carinyo

1. (col·loquial, castellanisme) estimat, rei

Derivats

• carinyós

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ri·nyo (3)
• Heterograma de 7 lletres (acinory)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, ésAdir