casera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈze.ɾə/, occidental /kaˈze.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: [1] Del llatí casāria, de casa ‎(«casa rústica»).
• Etimologia: [2] De casa, el sufix -er ‎(«ofici») i la desinència -a.
• Etimologia: [3] De casar i el sufix -era ‎(«ganes de»).

Nom

casera f. ‎(plural caseres)

1. (balear) rusc

Nom

casera f. ‎(plural caseres)

1. (occidental) majordona

Nom

casera f. ‎(plural caseres)

1. (central, balear) Ganes de casar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·se·ra (3)
• Anagrames: acares, acarés, aceràs, casaré, escara, secara, secarà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kaˈse.ɾa/

Americà: alt /k(a)ˈse.ɾa/, baix /kaˈse.ɾa/

• Rimes: -eɾa

Adjectiu

casera f. ‎(plural caseras)

1. forma femenina de casero

Nom

casera f. ‎(plural caseras)

1. forma femenina de casero

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·se·ra (3)
• Anagrames: acares, aceras, acerás, arcase, arceas, arecas, ascrea, caerás, careas, careás, caresa, casare, casaré, cesara, cesará, escara, escará, raceas, raceás, resaca, resacá, sacare, sacaré, secara, secará