escara

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈka.ɾə/, occidental /esˈka.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: [1] Del llatí eschara, del grec antic ἐσχάρα ‎(eskhára, «crosta d’una cremada»), segle XV.
• Etimologia: [2] Variant de escar.

Nom

escara f. ‎(plural escares)

1. Lesió profunda de la pell amb necrosi.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: eschar ^(en)
• Castellà: escara ^(es) f.
• Francès: escarre ^(fr) f.
• Italià: escara ^(it) f.

Nom

escara f. ‎(plural escares)

1. Usat en la locució a escara.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ca·ra (3)
• Anagrames: acares, acarés, aceràs, casaré, casera, secara, secarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈka.ɾa/, meridional /ehˈka.ɾa/

Americà: alt /esˈka.ɾa/, baix /ehˈka.ɾa/

• Rimes: -aɾa
• Etimologia: Del llatí eschăra, del grec antic ἐσχάρα ‎(eskhára).

Nom

escara f. ‎(plural escaras)

1. escara

Derivats

• escarar
• escarotomía

Verb

escara

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb escarar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb escarar

Variants

• [2]: (voseo) escará

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ca·ra (3)
• Anagrames: acares, aceras, acerás, arcase, arceas, arecas, ascrea, caerás, careas, careás, caresa, casare, casaré, casera, cesara, cesará, raceas, raceás, resaca, resacá, sacare, sacaré, secara, secará

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre escara