-a

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: a, a-, a., A., A, à, -à, À, á, Á, â, Â, а, А, ă, Ă, ą, Ą, ά, Ά, α, Α

Català

  • Pronúncia(i): (verbal)
Oriental: central /ə/, balear /ə/
alguerès /a/
Occidental: /a/
  • Etimologia: Flexiu: del llatí -a.
  • Etimologia: Verbal: del llatí -at.

Desinència

-a f. ‎(plural -es)

  1. Flexió de la forma femenina singular.
    Exemples: progenitor → progenitora, llarg → llarga.

Desinència

-a ‎(verbal)

  1. Forma conjugada en tercera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar.
    Exemple: cantar → canta.

Notes

  • Usat també sistemàticament com a segona persona de l’imperatiu.
Remove ads

Basc

Sufix

-a ‎(plural -ak)

  1. el, la (article definit singular)
    etxe (casa, una casa) → etxea (la casa)

Esperanto

  • Etimologia: (pendent)

Desinència

-a ‎(adjectival)

  1. Forma adjectius.
    Exemple: amiko → amika.

Romanès

  • Etimologia: Del llatí illa, nominatiu femení singular de ille.

Sufix

-a f. ‎(plural -le, genitiu -lor)

  1. la (article definit femení)

Notes

El sufix s'afegeix de la següent forma:

  • El noms acabats per -ă redueixen -ăa en -a. Exemple: casă ‎(«casa») → casa ‎(«la casa»).
  • El noms acabats per -e precedida de consonant, afegeixen -a formant diftong. Exemple: cruce ‎(«creu») → crucea ‎(«la creu»).
  • El noms acabats per -ie redueixen -iea en -ia. Exemple: baie ‎(«bany») → baia f. ‎(«el bany»)
  • El noms acabats per -a tònica, reforcen l'articulació afegint -ua. Exemple: stea ‎(«estrella») → steaua ‎(«l'estrella»).
  • Els monosíl·labs acabats en vocal també afegeixen -ua. Exemple: zi ‎(«dia») → ziua f. ‎(«el dia»)
  • Els dies de la setmana canvien -i per -ea. Exemple: luni ‎(«dilluns») → lunea f. ‎(«el dilluns»)

Variants

Relacionats

Articles en romanès
Més informació Cas, Articles definits ...
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads