causer
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Francès
Verb
causer
- causar
- «Les assaillants, amplement pourvus d’explosifs, causèrent, tant à Berlin qu’en Franconie, des dommages énormes.» (H. G. Wells (trad. Henry-D. Davray, B. Kozakiewicz), La Guerre dans les airs, 1908 , ed.Mercure de France, 1921, p. 411)
- Els assaltants, àmpliament provistos d'explosius, van causar tant a Berlín com a Francònia, enormes danys.
- parlar, enraonar
- «[…] deux femmes et un homme, assis sur des sièges grossièrement taillés à coups de hache, causaient à voix basse.» (Gustave Aimard, Les Trappeurs de l’Arkansas, Éditions Amyot, París, 1858)
- Dues dones i un home, asseguts en seients bastament tallats a cop de destral, enraonaven en veu baixa.
- Eh, je t’ai pas causé !
- Ep, que no parlava amb tu!
- xerrar de més
- Ne lui dites que ce que vous voudrez que tout le monde sache, car il aime à causer.
- No li diguis res més que allò que vulguis que tothom sàpiga, perquè a ell li agrada xerrar pels descosits.
- malparlar
- N’allez pas si souvent dans cette maison, on en cause.
- No aneu gaire sovint a aquella casa, allà s'hi malparla.
Conjugació
Taula de conjugació
Vegeu també
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads