cavalcada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.βəɫˈka.ðə/, balear /kə.vəɫˈka.ðə/
Occidental:	nord-occidental /ka.βaɫˈka.ða/
	valencià /ka.vaɫˈka.ða/, /ka.βaɫˈka.ða/

• Rimes: -ada
• Etimologia: Derivat del verb cavalcar, segle XIV.

Nom

cavalcada f. ‎(plural cavalcades)

1. Comitiva a cavall.
2. Correguda de cavalls.
3. (antigament) Presa feta saquejant.
4. Tribut o dret senyorial.

Traduccions

Comitiva

• Anglès: cavalcade ^(en)
• Castellà: cabalgata ^(es)
• Francès: cavalcade ^(fr), chevauchée ^(fr)
• Occità: cavalgada ^(oc), cavalcada ^(oc)

Correguda

• Castellà: carrera ^(es)
• Francès: chevauchée ^(fr)
• Italià: cavalcata ^(it)
• Llatí: cursus ^(la) certamen

Presa

• Castellà: cabalgada ^(es)
• Italià: cavalcata ^(it)
• Llatí: excursio ^(la)

Tribut

• Castellà: derecho de cabalcada ^(es)
• Llatí: jus incursionis ^(la)

Verb

cavalcada

1. Participi femení singular del verb cavalcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·val·ca·da (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ka.βalˈka.ðɔ/

nom

cavalcada f. ‎(plural cavalcadas)

1. cavalcada

Variants

• cavalgada