comitiva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.miˈti.βə/
	balear /ko.miˈti.və/, /ku.miˈti.və/
Occidental:	/ko.miˈti.βa/, /ko.miˈti.va/

• Rimes: -iva
• Etimologia: Del llatí tardà comĭtīva ‎(«acompanyant»).

Nom

comitiva f. ‎(plural comitives)

1. Grup de persones que acompanyen una personalitat.

Sinònims

• seguici

Traduccions

Traduccions

• Anglès: retinue ^(en)
• Castellà: comitiva ^(es)
• Francès: cortège ^(fr)
• Italià: comitiva ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·mi·ti·va (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔ.mɪˈtiː.wa/
• Etimologia: Derivat de comite ‎(«company»).

Nom

comitiva f. ‎(genitiu comitivae)

1. categoria d'acompanyant de l'emperador
2. comitiva

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	comitiva	comitivae
Vocatiu	comitiva	comitivae
Acusatiu	comitivam	comitivās
Genitiu	comitivae	comitivārum
Datiu	comitivae	comitivīs
Ablatiu	comitivā	comitivīs