cerco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɛr.ku/, occidental /ˈseɾ.ko/

Verb

cerco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cercar.

   [Jo] cerco, cerque, cerc o cerqui.

2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cercar.

   [Que jo] cerco, cerqui o cerque.

3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cercar.

   [Que ell/ella/vostè] cerco, cerqui o cerque.

Miscel·lània

• Síl·labes: cer·co (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈθeɾ.ko/

Americà: alt /ˈseɾ.k(o)/, baix /ˈseɾ.ko/

• Rimes: -eɾko

Nom

cerco m. ‎(plural cercos)

1. cèrcol, tanca
2. setge

Verb

cerco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb cercar

Miscel·lània

• Síl·labes: cer·co (2)