cercos

Potser volíeu: Cercós, cerços

Català

Verb

cercos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb cercar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cer·cos (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈθeɾ.kos/, meridional /ˈθeɾ.koh/

Americà: alt /ˈseɾ.k(o)s/, baix /ˈseɾ.koh/, austral /ˈseɾ.kos/

• Rimes: -eɾkos

Nom

cercos m. pl.

1. forma plural de cerco