certus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛr.tʊs/
• Etimologia: Del participi passiu de cernō.

Adjectiu

certus m., certa f., certum n. ‎(comparatiu certior, superlatiu certissimus)

1. decidit, fixat, ferm, irrevocable
2. cert, inqüestionable, veritable, clar, autèntic
3. concret, precís, determinat
4. segur, fiable

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	certus	certa	certum		certī	certae	certa
Vocatiu	certe	certa	certum		certī	certae	certa
Acusatiu	certum	certam	certum		certōs	certās	certa
Genitiu	certī	certae	certī		certōrum	certārum	certōrum
Datiu	certō	certae	certō		certīs
Ablatiu	certō	certā	certō		certīs

Antònims

• falsus