clac

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɫak/
• Rimes: -ak
• Etimologia: Del francès claque.

Nom

clac m. ‎(plural clacs)

1. Tipus de barret de copa alta que es pot aplanar.

Interjecció

clac

1. Onomatopeia que designa el soroll sec que fan dues parts en xocar.

Verb

clac

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar.

Variants

• claco, claque, claqui

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: calc ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC