claco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈkɫa.ku/, occidental /ˈkɫa.ko/
• Rimes: -ako

Verb

claco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar.

Variants

• claque, claqui, clac

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·co (2)
• Anagrames: acloc, calco, cloca, clocà, colca, colcà