cloca

Potser volíeu: clocà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkɫɔ.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɫɔ.ka/
	valencià /ˈkɫɔ.ka/, /ˈkɫɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka
• Etimologia: Del llatí *clocca.

Nom

cloca f. ‎(plural cloques)

1. (central) Sinònim de campana.

   «Per a convocar el consell dels seixanta a casa de la vila, a més de la crida acostumada a so de trompeta pels carrers i llocs de costum, es tocava la cloca o campana de sant Joan, la més gran que existia.» (Eufemià Fort i Cogul, Costumari de la Selva del Camp, 1961)

2. (central) Sinònim de lloca ‎(«gallina»).

Derivats

• clocar, cloquejar

Verb

cloca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de clocar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb clocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: clo·ca (2)
• Anagrames: acloc, calco, claco, colca, colcà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC