cobejar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ku.βəˈʒa/
balear /ko.bəˈd͡ʒa/, /ku.bəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /ko.βeˈʒa/
valencià /ko.beˈd͡ʒaɾ/, /ko.βeˈd͡ʒa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic cobeejar, segle XIV, del llatí cupĭdus («cobejós»).

Verb

cobejar trans.

  1. Desitjar alguna cosa que posseix un altre.

Conjugació

Paradigmes de flexió: cobejo, cobeja, cobegem

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: co·be·jar (3)
  • Heterograma de 7 lletres (abcejor)
  • Anagrames: bracejo, cabrejo

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads