confirmar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /kuɱ.firˈma/ balear /koɱ.fiɾˈma/, /kuɱ.firˈma/ Occidental: nord-occidental /koɱ.firˈma/ valencià /koɱ.fiɾˈmaɾ/, /koɱ.fiɾˈma/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: confirmà
- Etimologia: Del llatí cōnfirmāre, segle XV.
Verb
confirmar trans.
- Comprovar la veracitat d'una cosa que ja se suposava era certa.
- S'ha confirmat en un laboratori, que aquest material és impermeable.
- Obtenir l'aprovació d'altres.
- Només dues persones han confirmat que vindran a la festa.
- Administrar la confirmació a algú.
- (col·loquial) bufetejar
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Sinònims
- (comprovar la veracitat) corroborar, verificar
- (obtenir l’aprovació) homologar, ratificar
Traduccions
Comprovar la veracitat
Administrar la confirmació
Bufetejar, col·loquialment
- Castellà: santiguar (es)
Miscel·lània
- Síl·labes: con·fir·mar (3)
Vegeu també
Remove ads
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: \koɱ.fiɾˈmaɾ\
- Americà: alt \koɱ.f(i)ɾˈmaɾ\, baix \koŋ.fiɾˈmaɾ\, austral \koɱ.fiɾˈmaɾ\
- Rimes: -aɾ
- Etimologia: Del llatí confirmāre.
Verb
confirmar trans. (present confirmo, passat confirmé, futur confirmaré)
Conjugació
Primera conjugació regular
Sinònims
Miscel·lània
- Síl·labes: con·fir·mar (3)
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre confirmar
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads