conrar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈra/
	balear /konˈra/, /kunˈra/
Occidental:	nord-occidental /konˈra/
	valencià /konˈraɾ/, /konˈra/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: conrà
• Etimologia: Reducció de conrear, segle XV.

Verb

conrar trans.

1. (empordanès, balear) Forma alternativa de conrear.

   «Les terres baixes se conraven. Els pins valien poc.» (Miscel·lània Albert Hauf, 2011)

   «Els «buferers» que conraven les veles de dalt hi tenien dret de pas per poder treure els productes i traginar-los amb bístia o camió a través del camí des Polls.» (Hermínia Planisi Gili, Margalida Rosselló Gaià, Sobre Onomàstica: Jornades d'Antroponímia i Toponímia (1993-2002), Universitat Illes Balears, 2004)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	conrar			haver conrat
gerundi	conrant			havent conrat
participi	conrat, conrada, conrats, conrades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	conro	conres	conra	conrem	conreu	conren
	conri						sept
	conr			conram	conrau		bal
imperfet	conrava	conraves	conrava	conràvem	conràveu	conraven
passat simple	conrí	conrares	conrà	conràrem	conràreu	conraren
futur	conraré	conraràs	conrarà	conrarem	conrareu	conraran
condicional	conraria	conraries	conraria	conraríem	conraríeu	conrarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	conri	conris	conri	conrem	conreu	conrin
	conre	conres	conre			conren	occ, bal
imperfet	conrés	conressis	conrés	conréssim	conréssiu	conressin
		conresses		conréssem	conrésseu	conressen
	conràs	conrassis	conràs	conràssim	conràssiu	conrassin	bal
		conrasses		conràssem	conràsseu	conrassen	bal (1)
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	conra	conri	conrem	conreu	conrin
	–				conrau		bal
	–		conre			conren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... conrat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... conrar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... conrat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... conrat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... conrat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... conrat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... conrar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... conrat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... conrat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... conrat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: conro, conra, conrem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània

• Síl·labes: con·rar (2)
• Anagrames: cornar, rancor, roncar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot