constat

Català

Verb

constat

1. Participi masculí singular del verb constar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cons·tat (2)
• Anagrames: contats, costant, cotnats, toscant

Francès

• Pronúncia: /kɔ̃sˈta/
• Etimologia: Del llatí constat, tercera persona de l'indicatiu de constare ‎(«estar present en un judici»).

Nom

constat m. ‎(plural constats)

1. constatació

   A la lecture de cette disposition, un constat simple peut être fait : les actes ci-dessus énumérés sont ceux souvent accomplis dans le cadre d’une enquête de flagrance.

   A la lectura d'aquesta disposició, es pot efectuar una simple constatació: els actes aquí enumerats són aquells que sovint es realitzen en el context d'una investigació per delicte flagrant.