contingo

Català

Verb

contingo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contenir.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈtɪŋ.ɡoː/
• Etimologia: Del prefix con- i tangō

Verb

contingō ‎(1a present^?), contingis ‎(2a present), contingere ‎(infinitiu), contigī ‎(perfet), contāctum ‎(supí)

1. tocar, estar en contacte
2. embrutar pel contacte

   Contacti ea violatione templi.

   Embrutats per aquesta violació del temple.

3. recaure, tocar en sort

   Sors eum contigit.

   La sort ha recaigut sobre ell.