tocar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /tuˈka/
balear /toˈka/, /tuˈka/
Occidental: nord-occidental /toˈka/
valencià /toˈkaɾ/, /toˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: tocà, tucà
  • Etimologia: D'origen onomatopeic.

Verb

tocar trans., intr., pron. (pronominal tocar-se, intransitiu tocar-hi)

  1. Posar els dits o una altra part exterior del cos fregant un altre cos.
  2. Arribar, estirant-se, a entrar en contacte amb un cos.
  3. Fer sonar un instrument musical.
  4. Caure en sort.
  5. Ésser d'obligació i càrrec d'algú.
  6. (valencià, mallorquí, menorquí) Trucar, (a la porta, per telèfon).
  7. (voleibol) Entrar en contacte, un jugador, amb la pilota amb qualsevol part del cos de la cintura cap amunt.

Conjugació

Paradigmes de flexió: toco, toca, toquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

Derivats

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: /toˈkaɾ/
Americà: alt /t(o)ˈkaɾ/, baix /toˈkaɾ/

Verb

tocar trans., intr. (present toco, passat toqué, futur tocaré)

  1. tocar

Miscel·lània

  • Síl·labes: to·car (2)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads