coquet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈkɛt/
	balear /koˈkət/, /kuˈkɛt/
Occidental:	/koˈket/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: De coqueta, del francès coquette, de coquet, diminutiu de coq ‎(«gall») per l’ostentació del gall amb les gallines, segle XX.

Adjectiu

coquet m. ‎(femení coqueta, plural masculí coquets, plural femení coquetes)

1. (especialment femení) Que cerca agradar per divertiment, que coqueteja.

Derivats

• coquetament
• coquetó

Traduccions

Traduccions

• Anglès: coquettish ^(en)
• Castellà: coqueto ^(es)
• Francès: coquet ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·quet (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceoqtu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC