costera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kusˈte.ɾə/
	balear /kosˈte.ɾə/, /kusˈte.ɾə/
Occidental:	/kosˈte.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Derivat de coster.

Nom

costera f. ‎(plural costeres)

1. Camí o carrer que fa pujada.
2. Conjunt de costes.

   Ex.: S'esperen pluges a la costera catalana.

Sinònims

• pujada, pendent
• litoral

Traduccions

Camí o carrer que fa pujada

• Anglès: hill ^(en)
• Castellà: cuesta ^(es)

Conjunt de costes

• Anglès: coast ^(en)
• Castellà: costas ^(es)

Adjectiu

costera f. ‎(plural costeres)

1. Forma femenina de coster.

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·te·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceorst)
• Anagrames: actores, atroces, carotes, cortesa, cortesà, costaré, croates, escarot, escorta, escortà, escotar, tocar-se, tocares, toscaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kosˈte.ɾa/, meridional /kohˈte.ɾa/

Americà: alt /k(o)sˈte.ɾa/, baix /kohˈte.ɾa/

• Rimes: -eɾa

Adjectiu

costera f. ‎(plural costeras)

1. forma femenina de costero

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·te·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceorst)