cuesta

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkwes.ta/, meridional /ˈkweh.ta/

Americà: alt /ˈkwes.t(a)/, baix /ˈkweh.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: Del llatí costa.

Nom

cuesta f. ‎(plural cuestas)

1. costa, pendent, rost
2. (obsolet) costella

Sinònims

• [1]: pendiente, rampa
• [2]: costilla

Verb

cuesta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb costar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb costar

Variants

• [2]: (voseo) costá

Miscel·lània

• Síl·labes: cues·ta (2)
• Heterograma de 6 lletres (acestu)
• Anagrames: actués, actúes, cuates, estuca, estucá, tuecas

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cuesta