pendent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pənˈden/
	balear /pənˈdent/, /pənˈden/
Occidental:	nord-occidental /penˈden/
	valencià /penˈdent/, /penˈden/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí pendens ‎(«penjoll, allò que penja»), segle XIV.

Nom

pendent m. ‎(plural pendents)

1. Davallada, baixada.

Derivats

• dependent
• Termes amb la mateixa arrel: pèndol, penjar, penjoll

Adjectiu

pendent inv. ‎(plural pendents)

1. Encara no resolt, indecís, indeterminat.
2. Que fa o està en davallada.

Compostos i expressions

• pendent d'un fil: temor, sobresalt, o dubte que es pateix en orde al succés d'alguna cosa.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pending ^(en)
• Castellà: pendiente ^(es)
• Italià: pendente ^(it)
• Llatí: pendens ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·dent (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Pere Labernia y Esteller Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Volum 2 Espasa, 1840
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot