credo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɾɛ.ðu/, /ˈkɾɛ.ðo/
	balear /ˈkɾɛ.ðo/, /ˈkɾɛ.ðu/
Occidental:	/ˈkɾɛ.ðo/

• Rimes: -ɛdo
• Etimologia: Del llatí credo ‎(«crec»), segle XV.

Nom

credo m. ‎(plural credos)

1. Oració cristiana que proclama la professió de fe.
2. Part de la missa que proclama la professió de fe.
3. Conjunt de les idees bàsiques que regulen l'actuació d'un col·lectiu.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: creed ^(en)
• Castellà: credo ^(es) m.
• Francès: crédo ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: cre·do (2)
• Anagrama: decor

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Diccionari de Dubtes del Català Oral

Italià

Verb

credo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de credere

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkreː.doː/
• Etimologia: De la unió de dos termes protoindoeuropeus *ḱḗr («cor») i *dʰeh₁-(«situar, posar»).

Verb

crēdō ‎(1a present^?), crēdis ‎(2a present), crēdere ‎(infinitiu), crēdidī ‎(perfet), crēditum ‎(supí)

1. confiar, jo confio, creure
2. prestar, jo presto

   Credere pecuniam sine foenore.

   Prestar diners sense interessos.

3. creure, jo crec

   Credimus in Deum

   Creiem en Déu

Notes

Es fa servir el cas datiu quan vol dir confiar en persones, però l'acusatiu acompanyat d'una preposició, amb coses o conceptes en què es creu.