crier

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Francès

  • Pronúncia: /kʁiˈje/ àudio ⓘ
  • Etimologia: Del llatí quirītāre.

Verb

crier

  1. cridar
    Il est tellement sourd qu’il faut crier pour se faire entendre de lui.
    Est`aa tan sord que cal cridar perquè t'entengui.
  2. gemegar, enrabiar, plorar
    Ne faites pas crier cet enfant.
    No facis gemegar aquest nen.
  3. (beisbol) cantar
  4. avisar
    Il y a longtemps que je lui crie d’être sage, de prendre garde à lui.
    Fa molt temps que l'aviso que sigui assenyat, que vagi amb compte amb ell.
  5. denunciar
    «Bien sûr, le « Vatican » égyptien (la mosquée et université Al-Azhar) a dit non, crié à l’atteinte aux valeurs, à l’insulte faite à Dieu, à la mécréance qui autorise qu’on vous tue.» (Kamel Daoud, Fin de l’esclavage confessionnel, Le Point, n° 2350, 21 setembre 2017)
    Per suposat, el Vaticà egipci (la mesquita i la universitat Al-Azhar) ha dit no, denunciant l'atac als valors, a l'insult fet a Déu, al malcreient que permet que us matin.
  6. subhastar
    Crier des meubles, des bens, etc.
    Subhastar els mobles, els béns, etc

Sinònims

Conjugació

Taula de conjugació
Més informació present, passat ...

Vegeu també

  • crier. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads