cul

Potser volíeu: CUL

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkuɫ/^ⓘ
• Rimes: -ul
• Etimologia: Del llatí cūlus, segle XIV.

Nom

cul m. ‎(plural culs)

1. Part del darrere entre l'esquena i les cames format per les natges i l'anus
2. Part de sota o del darrere d'algun objecte

   el cul del got

Derivats

• acular
• anar cul enrere
• descular
• capicular
• culà
• cular
• culassa
• culblanc
• culdellàntia
• cul-de-sac
• culejar
• culet
• culer
• culera
• culgròs
• culoti
• culroget
• culroig
• encular
• escular
• gratacul
• llepaculs
• rascaculs
• recular

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gesäß ^(de) n., Arsch ^(de) m.
• Anglès: buttocks ^(en) pl., ass ^(en)
• Asturià: culu ^(ast)
• Belarús: жо́па ^(be) f. ‎(jopa)
• Búlgar: гъз ^(bg) m. ‎(gaz)
• Castellà: culo ^(es)
• Danès: røv ^(da) c.
• Eslovac: riť ^(sk) f., prdel ^(sk) f.
• Eslovè: rit ^(sl) m.
• Esperanto: pugo ^(eo)
• Estonià: perse ^(et)
• Finès: perse ^(fi)
• Francès: cul ^(fr) m.
• Friülà: cûl ^(fur)
• Georgià: ტრაკი ^(ka) ‎(traki)
• Grec: οπίσθια ^(el) n. pl. ‎(opísthia)
• Grec antic: ὄρρος ^(grc) m. ‎(órrhos)
• Guaraní: evi ^(gn)
• Hebreu: יַשְׁבָן‎ ^(he)
• Hongarès: segg ^(hu)
• Irlandès: tóin ^(ga) f.
• Islandès: rass ^(is)
• Italià: culo ^(it) m.
• Japonès: 尻 ^(ja)
• Llatí: culus ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: CUL ^(csc)
• Neerlandès: kont ^(nl) m.
• Noruec: ræv ^(no) f., rumpe ^(no) m.
• Paixtu: کونه‎ ^(ps)
• Polonès: dupa ^(pl) f., tyłek ^(pl) m.
• Portuguès: cu ^(pt) m., fundo ^(pt) m.
• Retoromànic: tgil ^(rm) m., chül ^(rm) m.
• Romanès: fund ^(ro) n., popou ^(ro) n.
• Romaní: bul ^(rom) f.
• Rus: жо́па ^(ru) f. ‎(jopa), по́па ^(ru) f. ‎(popa)
• Sard: colum ^(sc), culu ^(sc)
• Serbocroat: дупе ^(sh), dupe ^(sh)
• Sicilià: culu ^(scn) m.
• Suec: arsle ^(sv) n., röv ^(sv) c.
• Turc: göt ^(tr)
• Txec: prdel ^(cs) f.
• Xinès: 屁股 ^(zh) ‎(pìgǔ)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot