cupio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊ.pɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kuep- («bullir»), que en llatí va adoptar el sentit figurat de «bullir d'enveja».

Verb

cupiō ‎(1a present^?), cupis ‎(2a present), cupere ‎(infinitiu), cupīvī ‎(perfet), cupītum ‎(supí)

1. desitjar, cobejar