debilitar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /də.βi.ɫiˈta/ Occidental: nord-occidental /de.βi.ɫiˈta/ valencià /de.bi.ɫiˈtaɾ/, /de.βi.ɫiˈta/
Verb
debilitar trans.
- (de vegades, medicina) afeblir
- «E era tan feble, e tant atent e (blanco) tant fortment debilitat que no.s podie tenir, ni.s podie moure si hom no.l movie.» (Anònim, Història de la cultura valenciana, 1, pàg. 102, 1305)
- (antic) Desposseir algú dels seus béns.
- (antic) mutilar
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Variants
- desbelitar, dibilitar
Derivats
- debilitació, debilitant, debilitat, debilitadament, debilitament, debilitador
Miscel·lània
- Síl·labes: de·bi·li·tar (4)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads