decapitar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /də.kə.piˈta/
Occidental: nord-occidental /de.ka.piˈta/
valencià /de.ka.piˈtaɾ/, /de.ka.piˈta/

Verb

decapitar trans.

  1. Deixar sense cap a algú, un animal, un ninot.
  2. Sinònim de escapçar («tallar l’extrem superior»).
    «La boira decapita els pics, la cresta altiva que diferencia aquest país de la pacífica terra gallega.» (Josep M. Espinàs, Viatge al Pirineu de Lleida, 1957)
  3. Eliminar o desarticular la cúpula d'una organització.

Conjugació

Paradigmes de flexió: decapito, decapita, decapitem

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: de·ca·pi·tar (4)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: /de.ka.piˈtaɾ/
Americà: alt /de.ka.p(i)ˈtaɾ/, baix /de.ka.piˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí decapitāre.

Verb

decapitar trans. (present decapito, passat decapité, futur decapitaré)

  1. decapitar

Conjugació

Relacionats

Miscel·lània

  • Síl·labes: de·ca·pi·tar (4)
  • Anagrames: crepitada, precitada

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre decapitar
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads