degollar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /də.ɣuˈʎa/
balear /də.ɣoˈʎa/, /də.ɣuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /de.ɣoˈʎa/
valencià /de.ɣoˈʎaɾ/, /de.ɣoˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: degollà
  • Etimologia: Del llatí decollare.

Verb

degollar trans.

  1. Tallar el coll d'una persona o d'un animal.
  2. Canviar el tap provisional d'un vi escumós pel definitiu amb el qual sortirà al mercat.

Conjugació

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: de·go·llar (3)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: septentrional \de.ɣoˈʎaɾ\, meridional \de.ɣoˈʝaɾ\
Americà: alt /de.ɡoˈʝaɾ/, baix \de.ɣoˈʝaɾ\, austral \de.ɣoˈʒaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí decollāre.

Verb

degollar trans. (present degüello, passat degollé, futur degollaré)

  1. degollar

Derivats

Miscel·lània

  • Síl·labes: de·go·llar (3)

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre degollar
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads