demando

Català

Verb

demando

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de demandar.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·man·do (3)
• Anagrama: adondem

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deːˈman.doː/
• Etimologia: Del prefix de- i mandō.

Verb

dēmandō ‎(1a present^?), dēmandās ‎(2a present), dēmandāre ‎(infinitiu), dēmandāvī ‎(perfet), dēmandātum ‎(supí)

1. confiar una tasca a algú, encomanar