mando

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /nnando/

Nom propi

mando • ‎()

1. Mandoni, cap dels ilergets

Descendents

• Llatí: Mandonius
  • Català: Mandoni

Vegeu també

• Léxico ibérico, Luis Silgo, 2016.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈman.doː/
• Etimologia:

[1,2,3] De la unió de manus i ducere.

[4] Derivat de madeō ‎(«mullar»), que li hauria donat un sentit inicial de «ensalivar».

Verb

mandō ‎(1a present^?), mandās ‎(2a present), mandāre ‎(infinitiu), mandāvī ‎(perfet), mandātum ‎(supí)

1. manar, jo mano
2. entregar, jo entrego, donar, jo dono
3. encomanar, jo encomano
4. mastegar, jo mastego

Derivats

• āmando
• commendō
• dēmandō
• mandātīvus
• praemandō