derrotar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /də.ruˈta/
balear /də.roˈta/, /də.ruˈta/
Occidental: nord-occidental /de.roˈta/
valencià /de.roˈtaɾ/, /de.roˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: derrotà
  • Etimologia: Del francès antic desroter («desbandar»).

Verb

derrotar trans.

  1. Vèncer, fer perdre l'adversari en un enfrontament.

Conjugació

Paradigmes de flexió: derroto, derrota, derrotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: der·ro·tar (3)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Verb

derrotar trans., intr., pron. (pronominal derrotarse, present derroto, passat derroté, futur derrotaré)

  1. derrotar, vèncer
  2. destrossar, dissipar
  3. (tauromàquia) banyegar
  4. (nàutica, pronominal) derivar

Miscel·lània

  • Síl·labes: de·rro·tar (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads