dissipar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: ⓘ Occidental: nord-occidental /di.siˈpa/ valencià /di.siˈpaɾ/, /di.siˈpa/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: dissipà
- Etimologia: Del llatí dissipāre.
Verb
dissipar trans., pron. (pronominal dissipar-se)
- Desfer-se quelcom poc consistent, eteri: la boira, els núvols, el fum.
- «Va tornar a xuclar el cigar i va expirar el fum creant tres cercles en l'aire que es dissipaven cap amunt.» (David Frigola Fontacaba, Odin, 2020)
- Desfer-se els dubtes, els pensaments, posar en clar una idea.
- «Els mals auguris del meu naixement es dissipaven,...» (Alfred Bosch, L'atles furtiu, 2008)
- Gastar ràpidament i totalment els diners, una herència.
- «Si el fiduciari dissipa o danya greument els béns fideïcomesos, el fideicomissari pot exigir-li caució.» (LLEI 40/1991, de 30 de desembre. Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, DOGC, 27,07,1992)
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Sinònims
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: dis·si·par (3)
Vegeu també
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: dissipar
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads