despert

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəsˈpɛrt/, occidental /desˈpɛɾt/
• Rimes: -ɛɾt
• Etimologia: Del llatí expĕrtus, contracció de expergitus ‎(«despertat»), participi de expergere ‎(«despertar») usat com a participi analògic de expergīscī ‎(«despertar-se») en lloc del clàssic irregular experrēctus, segle XIV. Doblet de expert provinent d’un altre verb, i de l’antic espert ‎(«despert», figuradament).

Adjectiu

despert m. ‎(femení desperta, plural masculí desperts, plural femení despertes)

1. Que no està adormit.
2. (figurat) Viu, espavilat, sagaç.

Sinònims

• [1] desensonyat, desvetllat, insomne

Traduccions

Que no està adormit

• Anglès: awake ^(en)
• Castellà: despierto ^(es)
• Francès: éveillé ^(fr)
• Italià: sveglio ^(it)

Viu, espavilat, sagaç

• Anglès: alert ^(en), sharp ^(en)
• Castellà: despierto ^(es), listo ^(es)
• Francès: éveillé ^(fr), vif ^(fr)
• Italià: sveglio ^(it), pronto ^(it)

Verb

despert

1. (balear) Participi masculí singular del verb despertar.
2. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de despertar.

Variants

• [1] despertat
• [2] desperto, desperte, desperti

Miscel·lània

• Síl·labes: des·pert (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot