destino

Potser volíeu: destinó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəsˈti.nu/, occidental /desˈti.no/
• Rimes: -ino

Verb

destino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de destinar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb destinar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb destinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ti·no (3)
• Heterograma de 7 lletres (deinost)
• Anagrames: detonis, endiots

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /desˈti.no/, meridional /dehˈti.no/

Americà: alt /d(e)sˈti.no/, baix /dehˈti.no/

• Rimes: -ino
• Etimologia: De destinar.

Nom

destino m. ‎(plural destinos)

1. destí, fat
2. destinació

Sinònims

• [1]: hado, sino

Verb

destino

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb destinar

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ti·no (3)
• Heterograma de 7 lletres (deinost)
• Anagrames: sentido, tenidos

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre destino