destinos

Català

Verb

destinos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb destinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ti·nos (3)
• Anagrama: dotessin

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /desˈti.nos/, meridional /dehˈti.noh/

Americà: alt /desˈti.n(o)s/, baix /dehˈti.noh/, austral /dehˈti.nos/

• Rimes: -inos

Nom

destinos m. pl.

1. forma plural de destino