detento

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /deˈten.to/, meridional \deˈteŋ.to\

Americà: alt /deˈten.t(o)/, baix \deˈteŋ.to\, austral /deˈten.to/

• Rimes: -ento

Verb

detento

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb detentar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deːˈtɛn.toː/
• Etimologia: Del prefix de- i tentō.

Verb

dētentō ‎(1a present^?), dētentās ‎(2a present), dētentāre ‎(infinitiu)

1. mantenir, conservar, retenir, jo mantinc, jo conservo, jo retinc

   «...cum eadem diligentia observando, ut si ad alium quemquam a memorato principe dixerit habere affatus, portitore detento sacrae litterae cum omnibus chartis signatae ad meam clementiam transmittantur.» (Còdex Teodosià, VII, 2)

   amb la mateixa diligència que observà, que si digués que té una declaració jurada del príncep esmentat a qualsevol altra persona, que la carta sagrada, quan la conservi el portador, sigui remesa a la meva clemència amb tots els fulls signats.