tento

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛn.toː/
• Etimologia: Forma freqüentativa de tendō.

Verb

tentō ‎(1a present^?), tentās ‎(2a present), tentāre ‎(infinitiu), tentāvī ‎(perfet), tentātum ‎(supí)

1. agafar, tocar, tenir a la mà
2. comprovar, posar a prova

   «scalis et classe moenia oppidi tentans.» (Juli Cèsar, Bello Gallico III, 40)

   posant a prova les muralles de la ciutat.

Variants

• tempto

Derivats

attentō detentō extentō intentō obtentō

pertentō praetentō retentō tentāmen