deutor
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /dəwˈto/ Occidental: nord-occidental /dewˈto/, valencià /dewˈtoɾ/
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: Del llatí debitor, segle XIII.
Adjectiu
deutor m. (femení deutora, plural masculí deutors, plural femení deutores)
- (especialment dret, economia) Que deu, que té un deute.
- «Com tots dos han estat interpretats per Picasso, em sento molt deutora dels dos i sóc incapaç de triar. Formen part dels grups d’artistes que defineixen la seva època i a tots els que els han seguit, són mestres i referències.» (Abdon Vilà, Martí Rossell, «Entrevista a Maite Ocaña», L'Universitari, Universitat Pompeu Fabra, feb. 2022)
Sinònims
- debitor, creditor (antic)
Compostos i expressions
- compte deutor
- saldo deutor
Traduccions
Traduccions
- Castellà: deudor (es)
Nom
deutor m. (plural deutors, femení deutora)
Sinònims
- debitor, creditor (antic)
Traduccions
Traduccions
- Castellà: deudor (es) m.
Notes
A més del plural regular deutors, ha tingut ús informalment la forma plural deutosos.
Miscel·lània
- Síl·labes: deu·tor (2)
- Heterograma de 6 lletres (deortu)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads