devel

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit देवकुल ‎(devakula) o bé देवता ‎(devatā).

Nom

devel m. ‎(oblic devles, plural devla)

1. déu
2. cel, univers

Sinònims

• (déu) raj
• (cel) ćèri, nèbo

Derivats

• devlesqo ‎(«diví»)
• devlipen ‎(«divinitat»)
• devlikani ‎(«església»)

Descendents

• Caló català: debel ‎(dəbél), Rutdebel ‎(rruddəbél)
• Caló espanyol: debel ‎(debél), Undebel ‎(undebél)
  • Caló brasiler: duvê ‎(duvé), duvêle ‎(duvéli)