cel

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: cèl, çel

Català

Nom

cel m. (normalment en singular, plural cels)

  1. Volta celeste, capa que envolta la Terra, espai aeri on es troben els núvols.
  2. Espai sense límits visibles, des d'un punt de vista terrestre, on són les estrelles.
  3. Regió superior considerada com la residència de déu.
  4. Part coberta d'una construcció.

Sinònims

Antònims

  • Terra
  • Infern

Notes

  • Intrínsecament singular, el plural només s’usa de forma poètica.
  • En parlar salat s’usa sempre amb article literari per ser un ens únic per essència.

Derivats

Compostos i expressions

  • blau cel
  • Ser un cel: ser encantador
  • Pujar al cel: estar emocionat
  • "guanyar-se el cel": Patir amb resignació les desgràcies.
  • "remoure cel i terra": Fer tots els esforços possibles per aconseguir una cosa.
  • "baixat del cel: Esdevenir un fet favorable de forma inesperada.

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1

Vegeu també

Remove ads

Romanès

  • Etimologia: Del pronom acel.

Article

cel m. n.

  1. el (article adjectival que determina un adjectiu)

Notes

  • Usat davant d'un adjectiu precedit d'un substantiu, posa l'èmfasi en l'adjectiu:
    omul bun («l'home bo»)omul cel bun («el bon home»)
    Carol cel Mare («Carles el Gran, Carlemany»)
  • Substantiva els adjectius:
    cel verde («el verd»)
  • Es flexiona igual que l'article definit afegint la partícula ce.

Relacionats

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads