digna

Potser volíeu: dignà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈdiŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈdiŋ.na/, valencià /ˈdiɡ.na/

• Rimes: -iɡna
• Homòfon: digne ‎(oriental)

Adjectiu

digna f. ‎(plural dignes)

1. Forma femenina de digne.

Verb

digna

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de dignar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb dignar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·na (2)
• Anagrama: indag

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈdiɣ.na\

Americà: alt /ˈdiɡ.na/, baix \ˈdiɣ.na\

• Rimes: -iɡna

Adjectiu

digna f. ‎(plural dignas)

1. forma femenina de digno