digno

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈdiŋ.nu/
Occidental:	nord-occidental /ˈdiŋ.no/, valencià /ˈdiɡ.no/

Verb

digno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dignar-se.

Variants

• digne, digni, dign

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·no (2)
• Anagrama: godín

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈdiɣ.no\

Americà: alt /ˈdiɡ.no/, baix \ˈdiɣ.no\

• Rimes: -iɡno

Adjectiu

digno m. ‎(femení digna, plural masculí dignos, plural femení dignas)

1. digne

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·no (2)