digne

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /ˈdiŋ.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈdiŋ.ne/, valencià /ˈdiɡ.ne/
  • Rimes: -iɡne
  • Homòfon: digna ‎(oriental)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *dignu, cas oblic de dignus, segle XII.

Adjectiu

digne m. ‎(femení digna, plural invariable dignes)

  1. Mereixedor de respecte.
  2. Mereixedor en virtut de la seva qualitat en sentit favorable o desfavorable.
  3. Conforme a la qualitat moral o la condició d’algú.

Antònims

Traduccions

Mereixedor de respecte

Verb

digne

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dignar-se.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dignar-se.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dignar-se.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dignar-se.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: dig·ne (2)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads