dimoni

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /diˈmɔ.ni/
• Rimes: -ɔni
• Etimologia: Del català antic demoni amb canvi de vocal per analogia amb diable, segle XIV, del llatí daemonium, del grec antic δαιμόνιον ‎(daimónion).

Nom

dimoni m. ‎(plural dimonis)

1. Esperit sobrenatural malèfic, diable.
2. Persona que actua guiada pel mal.
3. Sobrenom referit als nens quan fan dolenteries o quan són molt actius.

   El fill del Miquel? És un dimoni, no para mai, sempre amunt i avall.

4. (peixos) xoriguer
5. (peixos) orenyola
6. (mallorquí, dialectal) Estri tubular que es posa damunt el foc per afavorir-ne la combustió. Miracle

Sinònims

• diable
• cuca, diable, fera, monstre

Compostos i expressions

• Corre com un dimoni = Corre a gran velocitat.
• com ànima que porta el dimoni

Traduccions

Esperit

• Anglès: demon ^(en)
• Castellà: demonio ^(es) m.
• Francès: démon ^(fr) m.
• Maltès: dimonju ^(mt) m.

Interjecció

dimoni

1. (singular o plural) Sovint en frases interrogatives, denota enuig, sorpresa

   «Li hauria de dir alguna cosa, però ¿què dimoni li puc dir?» (Mercè Rodoreda, Miral trencat, 1974)

   «Em sembla que tinc febre. Però com dimonis es pot saber si tinc febre amb aquesta calor?» (Feliu Formosa, Antílops, 2009)

Sinònims

• diables, diantre, dianye, diastre

Traduccions

Exclamació d’enuig, sorpresa

• Anglès: the hell ^(en)
• Castellà: diablos ^(es)
• Francès: diable ^(fr)
• Italià: diabolo ^(it), diamine ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·mo·ni (3)
• Anagrames: domini, dominí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: dimoni