dine

Potser volíeu: diné, diñé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈdi.ne/
• Rimes: -ine

Verb

dine

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dinar.

   Forma valenciana: [jo] dino, dine, din o dini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dinar.

   [Que jo] dini o dine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dinar.

   [Que ell/ella/vostè] dini o dine.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dinar.

   Dini o dine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: di·ne (2)
• Anagrames: dien, nedi, nedí