dino

Potser volíeu: diño

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdi.nu/, occidental /ˈdi.no/
• Rimes: -ino

Verb

dino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dinar.

   [Jo] dino, dine, din o dini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dinar.

   [Que jo] dino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] dini o dine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dinar.

   [Que ell/ella/vostè] dino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] dini o dine.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·no (2)
• Anagrames: doni, doní, ondi, ondí