Potser volíeu: dinés Català Pronúncia(i): oriental /ˈdi.nəs/, occidental /ˈdi.nes/ Rimes: -ines Verb dines Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de dinar. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb dinar. [Que tu] dinis o dines; [tu] no dinis o dines. Miscel·lània Síl·labes: di·nes (2) Anagrames: desin, nedis, sedin Català antic Verb dines segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de dinarWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads